Blogia
noves tecnologies E, MAGISTERI DE VALÈNCIA

La religió és una opció, formar a ciutadans i a ciutadanes per al demà, una obligació.

La canalla ha de conèixer les normes socials i de convivència. Les normes de convivència i valors socials configuren l'espai públic, l'espai comú de totes les persones a la societat siguin quines siguin les seves creences personals.
Diferents debats i trobades sobre civisme conclouen que cal promoure el respecte a la diferencia, la tolerància i la convivència des de l'educació.
Per promoure el civisme i la participació ciutadana cal enfortir el coneixement i la relació entre la ciutadania i les seves institucions. Cal educar a persones que en el futur exerceixin la seva ciutadania de forma plena, i per això és clau el coneixement de les institucions i dels drets que tenim.
 Els continguts de l’assignatura d’educació per la ciutadania són precisament conèixer els valors socials, les nostres normes i drets , el funcionament de la democràcia i respectar la diferencia.
Aquests coneixements són clau per a tots els nens i nenes independentment de les seves creences religioses. Les criatures cristianes, musulmanes, jueves o les que no tenen creences religioses, totes elles son ciutadans i ciutadanes de la nostra societat, totes han de conèixer els nostres valors socials. Algú pensa que una criatura per ser fill d'una família cristiana no ha de conèixer els nostres valors socials? o la constitució? no ha de respectar a persones diferents?
La religió és opcional, la ciutadania no. La nova llei permet als pares i mares escollir l'educació religiosa que vulguin, la religió és opcional i la podran escollir. Educació per a la ciutadania l'estudiarà tot l'alumnat per que tots som ciutadans i ciutadanes i hem de conèixer els valors que sostenen la democràcia i la convivència. Educació en la ciutadania i ser una persona cristiana és absolutament compatible.
Només des d'una postura ultra conservadora (mantinguda pel PP i la cúpula eclesiàstica) es pot opinar que el respecte a les institucions, la tolerància, la justícia o la igualtat poden anar en contra d’alguna cosa.
        El filòsof Antoni Marina fa pocs dies respecte a les crítiques de sectors de l’església catòlica a l’assignatura va dir que suposen «tal indignidad que causaría rubor si no fuera tan superficial».
¿Com pot ser que l’església s’atreveixi a dir que les escoles que imparteixen aquesta assignatura contribuïren al mal? O que acusi a l'Estat de voler adoctrinar, quan és precisament l’església qui s’ha dedicat a l’adoctrinament durant segles. EL problema és que l’església vol l'exclusiva de la transmissió de la moral. Els valors ètics i morals en democràcia son fruit de pactes i grans consensos socials.
Enfortir la cohesió social i la participació activa de la ciutadania a la vida social i política són preocupacions de la Unió Europea. En aquesta línia s’han impulsat estudis sobre la contribució de l’educació al desenvolupament de ciutadans i ciutadanes responsables, el 2005 vam celebrar l’any per tal que s’inclogui l’educació en la ciutadania als currículums escolars. El Govern, compartint i seguint aquestes recomanacions, va incloure a la LOE l’educació en la ciutadania. europeu de la ciutadania mitjançant l’educació i existeix una recomanació de la Unió Europea per tal que s’inclogui l’educació en la ciutadania als currículums escolars. El Govern, compartint i seguint aquestes recomanacions, va incloure a la LOE l’educació en la ciutadania
.

 

1 comentario

Lydia -

Educació per a la ciutadania: assignatura molt polèmica. Està clar que l'escola ha de formar ciutadants, que els ha d'educar en uns valors. La pregunta és: la millor forma de fer-ho és incloent aquesta assignatura? Pense que hem de mirar tot el que hi ha darrere, els interesos de la política que ho du a terme i les seues intencions, ja que moltes vegades no formaran ciutadans desitjables, sinó aquells ciutadans que ells volen a la societat, aquells que més els interesen. Per tant, ens hem de replantejar si aquesta assignatura realment ajudarà a formar ciutadants.